Caso de éxito de Natural Gos - Fredolic

Fredolic - 7 anys

Fredolic, impressionat mestís de ves a saber què de 7 anys, uns 38-40 kg de gos. El Fredolic ha passat els 7 anys de la seva vida tancat en el jardí d’una casa de poble. No sortia a passejar, no havia tingut contacte amb persones a part de les que haguessin pogut entrar a casa seva, i mai abans havia tingut contacte amb gossos (excepte els gossos que passaven pel carrer, els quals evidentment el Fredolic, Fredy pels amics, anava corrents a bordar per que s’allunyessin de casa seva).

Quan els seus antics propietaris es van mudar, l’Eva i els seus pares, veïns del Fredolic, van decidir adoptar-lo.
El Fredolic és un cas que ens ha marcat, i que segur que encara ho farà més. Primer, per la història. Segon, per que coneixent la història, puc dir que és un dels gossos amb el temperament més segur que he vist mai: un gos sociable per naturalesa, col·laborador, amb una presència que desprèn seguretat, saber estar. D’aquells casos que, malgrat que totes les condicions eren propícies per tot el contrari, et dones compte de l’excepcionalitat genètica d’aquest individu (quan parlem de genètica, no ens referim solament a gossos de raça).
Tot era perfecte, els típics problemes de tibar la corretja, res més important, excepte quan vam introduir un gos en la valoració. Si alguna vegada heu sentit a dir que la única causa de reactivitat intraespecífica és la por, hauríeu de veure el Fredolic: sumem dos factors, un gos amb un temperament segur de naturalesa, que s’ha passat tota la seva ja llarga vida on l’únic contacte que ha tingut amb gossos ha sigut amb els que passaven per davant la reixa del seu territori. Us podeu imaginar el còctel? Us el resumeixo: un bon mix de “reactivitat apresa”, frustració, curiositat, incapacitat d’emetre i percebre cap tipus de senyal comunicativa… en resum, un “incompetent social” de 40kg que arribava a produir marcatges molt potents quan entrava en contacte amb gos, sense cap mena de finalitat comunicativa, sinó com a una conducta desviatòria d’una situació en la que emocionalment era incapaç de gestionar.

Davant d’aquesta situació, i com comprendreu, el pronòstic no és el més favorable del món. I aquí és on entra l’Eva i la seva família: no només van entendre el problema, no només van entendre el risc que podia suposar el seu gos per als altres animals, sinó que van ACCEPTAR-HO, amb la mentalitat més positiva que he vist en temps en uns propietaris: entendre-ho, acceptar-ho (no pintar de rosa el que no és rosa, com diu un bon amic meu 😉, i treballar fins on el nostre gos ens permeti.

Un treball que va començar amb totes les eines de prevenció de riscos (control amb corretja, habituació al morrió, bloquejos, redireccions, etc. etc.), un treball desagraït, però necessari, i que l’Eva va entrenar amb uns resultats molt millors que els que aconsegueixen moltes persones adultes.

Aquest és el vídeo podeu una de les darreres sessions amb el Fredolic.

Queda molta feina per fer. Però sincerament, al principi no m’imaginava poder arribar a aquest punt amb aquest gos, i tenir la sensació de que encara podem fer moltes coses més.
Enhorabona a l’Eva, Montse i Pere, per la feina que heu fet (brutal), per la constància que heu tingut durant aquest temps, i sobretot, per haver entès i ACCEPTAT al vostre gos.

El Fredolic ens ha robat al cor a tot l’equip de NaturalGos.